La pedra insólita
Feliu Formosa i Sandra Morera
Ed. Meteora, 2009
119 pp
18 euros
Qué sap la pedra d´aquell que la transforma? Qué sap la paraula d´aquell que l´empra per crear bellesa? Aquestes dues preguntes potser no es resolen al llibre però com a mínim ens faran pensar.
La pedra insòlita és un llibre fet a sis mans amb els versos d´en Feliu Formosa, les fotografies de l´Anna Vila i les pedres pintades, que són el naixement de tot, de la Sandra Morera. Un projecte de creació solidària, una cadena d´amor desde la paraula, la fotografia i l´objecte. Bàsicament amor i art barrejats. En el seu art bàsic el propòsit és més que reeixit, una integració absoluta entre la creació visual i la paraula.
La Sandra va crear l´objecte, les pedres pintades. La seva mare, Anna Vila, les va fotografiar i Feliu Formosa les va donar la veu. Quelcom al món ha d´ésser meravellós per veure algunes pedres dins d´un paissatge com a part d´ell, precises en la seva col.locació que ningú podria trobar cap lloc més escaient.
Cercant la forma i l´equilibri entre el que és l´objecte i les paraules que intenten buscar el seu orígen, com al vers de Formosa:
Grutes i màscara
grotesca. La insistència
del temps i de l´aigua.
I dins de l´objecte mínim el poeta cerca l´expressió mínima.
El primitivisme dels colors bàsics de les pedres es quasi com la brevetat de cada poema: una paraula, un so darrera l´altra com una imatge darrera l´altra i com ens omple tot per dins.
Feliu Formosa i Sandra Morera
Ed. Meteora, 2009
119 pp
18 euros
Qué sap la pedra d´aquell que la transforma? Qué sap la paraula d´aquell que l´empra per crear bellesa? Aquestes dues preguntes potser no es resolen al llibre però com a mínim ens faran pensar.
La pedra insòlita és un llibre fet a sis mans amb els versos d´en Feliu Formosa, les fotografies de l´Anna Vila i les pedres pintades, que són el naixement de tot, de la Sandra Morera. Un projecte de creació solidària, una cadena d´amor desde la paraula, la fotografia i l´objecte. Bàsicament amor i art barrejats. En el seu art bàsic el propòsit és més que reeixit, una integració absoluta entre la creació visual i la paraula.
La Sandra va crear l´objecte, les pedres pintades. La seva mare, Anna Vila, les va fotografiar i Feliu Formosa les va donar la veu. Quelcom al món ha d´ésser meravellós per veure algunes pedres dins d´un paissatge com a part d´ell, precises en la seva col.locació que ningú podria trobar cap lloc més escaient.
Cercant la forma i l´equilibri entre el que és l´objecte i les paraules que intenten buscar el seu orígen, com al vers de Formosa:
Grutes i màscara
grotesca. La insistència
del temps i de l´aigua.
I dins de l´objecte mínim el poeta cerca l´expressió mínima.
El primitivisme dels colors bàsics de les pedres es quasi com la brevetat de cada poema: una paraula, un so darrera l´altra com una imatge darrera l´altra i com ens omple tot per dins.
.jpg)
